Rebecca Dautremer

L'altre dia vaig trobar-me uns contes infantils increïbles tant pel text com per les imatges. Hi havia una versió del Cyrano amb estètica japonesa i un conte anomenat"Princeses oblidades o desconegudes" en el que feia un inventari de diverses princeses (inventades) en el que es feia una descripció del país al que pertanyen, el seu escut heràldic, la seva manera de viure... Feia molta gràcia. La il.lustradora es diu Rebecca Dautremer i he estat buscant informació sobre la seva feina per internet i de moment la seva pàgina està en construcció. Si busqueu algun llibre original per regalar a un nen o si us agrada la il.lustració us recomano que la busqueu. He de dir que les imatges que he trobat per internet no fan prou justícia a la feina d'aquesta noia, són encara més boniques.

tornada

Ja torno a ser aquí! He deixat el blog una mica abandonat però és que he tingut la necessitat de desconnectar una mica de tot. Per primera vegada en molt de temps he pogut gaudir d'unes vacancetes de debó. Sobretot han estat "vacances mentals". He pogut agafar distància amb les coses que envolten la meva vida quotidiana i això m'ha permès replantejar-me alguns aspectes de la meva vida.

Per mi, l'any comença el setembre, els bons propòsits m'afloren ara i he pogut fer repàs de tot el que he fet i el que no he fetfins ara. Ha estat molt bé.

Vancances!!!!!!!!!

M'encanta la meva feina. De fet, és la meva vida. Però realment necessito vacances.
Demà comencen. Bien!!!!!!!!

síndrome pre-vacacional

Crec que també hauria d'existir aquest terme. Almenys jo sento una sèrie de simptomes que crec deuen ser força comuns. En faré una llista:
-Necessitat de desconnectar de la vida quotidiana.
-Necessitat de canviar d'escenari físic.
-Despreocupació pels problemes actuals.
-Necessitat de no pensar.
-Reduïr la pròpia existència a :
migdiada,
lectura,
converses superficials,
trivial pursuit,
posar-se moreno,
gelats,
borratxeres simpàtiques a alguna terrasseta.
Ens anem a Torroella de Montgrí, a una caseta que ens han deixat (Bendita Àngels por tu generosidad!) i qui vulgui es pot apuntar a passar uns dies en aquest espai d'edonisme i auto-gratificació.

eternal sunshine of the spottles mind

Everybody's Gotta Learn Sometimes. Beck

Change your heart

Look around you

Change your heart

It will astound you

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Change your heart

Look around you

Change your heart

Will astound you

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Avui he tornat a sentir aquesta cançó i... no tinc paraules. Si encara no l'heu sentit mai, busqueu-la. És meravellosa. Igual que la pel.li en la que surt com a banda sonora (!olvídate de mi!). Ja sé que té uns anyets i que la majoria de vosaltres l'haureu vist, però mira, en faig un recordatori.

M'HE LLEGIT

Demà actuem amb la meva germana fent una col.laboració en un espectacle que ha fet el Jordi Prat. Aquest espectacle és un encàrrec que li han demanat al nostre director de "Frida en el mirall" sobre la relació que ha tingut ell amb la lectura. Ha aconseguit, de nou, crear una atmòsfera emotiva i tendra però sense oblidar un punt d'ironia. Ens els assajos ens hem divertit, ens hem emocionat, ens hem conegut i reconegut... i tot això en un espai preciós com és la cuina de la biblioteca Francesca Bonnemaison, que curiosament havia estat l'escola de la meva àvia.

És curiós pensar en com ha canviat la vida, des que la meva àvia, essent una nena va entrar a la seva aula plena de vidres per tot arreu com a conseqüència d'un bombardeig, fins als nostres dies, en que tornarà a entrar a aquell espai per veure les seves netes actuant...

Gràcies Vidal, Fiona, Mario, Jordi, Núria per haver-me donat un present tan bonic i gràcies àvia per haver-me testimoniat un passat que no s'ha d'oblidar. Gràcies també a la senyora Bonnemaison per haver ajudat a moltes dones amb i sense recursos a tenir una educació i a reivindicar els seus drets.

Per cert, la funció serà a les 20 h. A l'espai "La Cuina" de la Biblioteca Francesca Bonnemaison

1984 NO ERA CIÈNCIA-FICCIÓ

Acabo de veure un documental al canal Quatro sobre Corea del Nord i m'he quedat completament esgarrifada. No em puc creure el que he vist i sentit. Se m'han posat els pèls de punta. Primer de tot, per si no ho sabeu, us explicaré que Corea del Nord és un país que viu al llindar de la pobresa i que el seu màxim dirigent és un dictador que s'anomena Kim Jong-Il el qual també sustenta el càrrec de Comandant Suprem de l'Exèrcit. Al principi del documental es veu com uns quants representants del règim reuneixen als periodistes recén arrivats. Als que provenen de Nord-Amèrica els fan tornar a casa i als demés els hi permeten l'entrada amb la condició de deixar els telèfons mòvils i anar pel país sempre acompanyats d'un "guia i traductor". En el transcurs del documental es va veient com aquest "guia" no els deixa gravar segons quines zones i "casulament" cada vegada que "tradueix" les preguntes que els reporters fan als ciutadans, aquests se'n van ràpid sense contestar. El Líder té a la seva població entrenada per a fer front a una possible invasió nord-americana, això fa que tots els civils visquin en una constant paranoia col.lectiva i en un entrenament militar digne dels anys de màxim esplendor de l' Alemanya Nazi. Els metros són construits molt profunds per tal que serveixin també de búnquers i constantment sona música militar a tot volum. Tothom està obligat a fer marxes i espectacles multitudinaris en honor al Dirigent havent-se d'entrenar durant dos mesos gratuitament i, si no ho fan prou bé o cometen algún error, se'ls penalitza.Qualsevol persona pot ser denunciada de disident del Sistema (només per queixar-se de falta d'aliments) i això provoca una condemna sense judici a camps de treball forçat on hi viuen famílies senceres. Els disminuits físics i psíquics treballen com a "mà d'obra defectuosa" aïllats de la resta de la societat. El 30 % dels recén nascuts neixen amb desnutrició . La televisió només emet programes propagandístics. La premsa només porta notícies sobre el dictador. L'escola només imparteix patriotisme. Evidentment la Biblioteca Nacional també fa una tria dels exemplars que tenen. El reporter, lluïnt una fina ironía, demana un exemplar de "1984" de George Orwell al que la biliotecària li respon que només es poden trobar llibres tecnològics i útils , com per exemple els 180.000 llibres que el líder ha escrit del seu puny i lletra!!! . Amb aquesta sorprenent resposta, el periodista li fa l'observació que aquest volum de llibres significa escriure un llibre al dia! i ella, sense immutar-se li contesta que això és degut a que el dictador només dorm 3 hores.
Suposo que amb aquest panorama, no triareu Corea del Nord com a destí de vacances, però si hi aneu i compreu un diccionari castellà-Coreà, estudieu-vos la frase "Deseo una larga vida al camarada presidente" , que la podreu trobar sense problemes i segurament la us farà un bon servei!
JESUSITO DE MI VIDA QUE ME QUEDE COMO ESTOY!!