síndrome pre-vacacional

Crec que també hauria d'existir aquest terme. Almenys jo sento una sèrie de simptomes que crec deuen ser força comuns. En faré una llista:
-Necessitat de desconnectar de la vida quotidiana.
-Necessitat de canviar d'escenari físic.
-Despreocupació pels problemes actuals.
-Necessitat de no pensar.
-Reduïr la pròpia existència a :
migdiada,
lectura,
converses superficials,
trivial pursuit,
posar-se moreno,
gelats,
borratxeres simpàtiques a alguna terrasseta.
Ens anem a Torroella de Montgrí, a una caseta que ens han deixat (Bendita Àngels por tu generosidad!) i qui vulgui es pot apuntar a passar uns dies en aquest espai d'edonisme i auto-gratificació.

ERIÇONS TROBATS A LA CIUTAT

Pot semblar una xorrada aquesta notícia, però a mi m'ha encantat. Primer de tot perquè m'encanten els eriçons. M'agrada la lliçó vital que en podem treure d'ells: No ataquen però se saben defensar. Quan ve un depredador, es fan una boleta i fan saltirons per clavar les punxes. Està bé això, no creieu? Fer la teva sense deixar que abusin de tu...
Doncs resulta que fa unes setmanes, es va trobar una col.lònia d'uns 20 exemplars que vivien entre el Parc de la Ciutadella i el zoo. Es creu que són el reducte d'aquells que hi habitaven quan a Barcelona hi havia camps i boscos. Aquests són els únics eriçons que, fins ara, han viscut en llibertat en el nostre medi urbà. I dic fins ara perquè el zoo els ha adoptat i a partir d'ara viuran allà per tenir-los protegits i estudiar el seu comportament. Quina llàstima que, no hi hagi espai per ells a fora de les reixes, quina llàstima que no poguem conviure tots sense prendre mal, quina llàstima que no ens poguem endur la sorpresa de trobar uns quants d'aquests animalets mentre prenem el sol a la Ciutadella, quina llàstima que haguem de pagar per veure la natura....

POCOYO

Feia molt de temps que no escrivia i volia donar senyals de vida presentant-vos el POCOYO. És una sèrie de dibuixos animats ideal per a nens i nenes menors de tres anys. És tendre, divertit, amb un argument molt senzillet i feta en un fons blanc per tal que els personatges i els pocs elements que hi ha resaltin molt (tal com ha de ser per a una bona estimulació per als petits) Així que, ja ho sabeu, si teniu nens a la família, baixeu episodis de POCOYO i fins i tot us diria, baixeu-los per vosaltres, que fan molta "risa".

faig trenta anys!

... i con Mireia Piferrer

Doncs si. El 14 de juny és el meu aniversari i faré 30 anys. És estranya la sensació. Per una banda et sents que estas en el moment més dolç de la teva vida i per una altra te n'adones que ja pots mirar força enrera... A veure què ens depara el futur....

dedicat al Toni

Aquesta entrada està dedicada al Toni Vinyals, altrament conegut com a "vientre de acero" .
Per a totes les persones que visiteu el meu blog, us agrairia que deixéssiu algun comentari de tant en tant, així aquestes que escribim sabrem que ens aneu visitant. Per deixar un comentari us heu de posar a sota de qualsevol text. Allà hi trobareu la paraula "comentarios", l'heu de clickar i s'obrirà una finestra amb un espai per escriure i a sota us demanaràn el vostre mail i contrasenya.
Vinga, escribiu, que fa il.lu! Un petó. Toni, ara no tens excusa!

sense dilemes

Gran dilema el de les dones de la nostra generació! Ens tiben dues cordes en direccions contràries. Per un extrem tenim el testimoni de les nostres mares i àvies. Elles ens expliquen que van tenir una sola parella, que no sempre era la que més desitjaven. En alguns casos trobaven una feineta als setze anys i es dedicaven a ella fins a la jubilació o sovint deixaven de treballar per fer-se càrrec dels fills. S'enorgullien de cuinar bé i abundosament, d'haver-se mantingut verges fins al matrimoni, d'haver pogut portar als seus fills a la universitat.. Aquesta corda ens ha ofegat molt sovint i des de l'adolescència ens hem sentit amb la necessitat de tallar-la per així desfer-nos del que hem considerat una herència carregosa.
Des de l'altre extrem ens tiba una força constant i tant o més poderosa que l'anterior, plena de missatges subliminals o explícits que ens empenyen a ser dones independents, fortes, sexis, intel.ligents, creatives, actives, compromeses, amigues, amants... i és tant difícil triomfar en tots els aspectes de la nostra vida! volem tenir parella, però sóm avares amb la nostra soledat, volem ser atractives i ens comprem unes sabates de taló que als quatre passos els hi clavaries al crani de la sabatera, volem ser fortes, però sovint ens posariem a plorar a la falda de la iaia, volem ser mares però no ens sentim capasses de renunciar a la nostra professió que tants anys ens ha costat de tenir.
I sense voler-ho reconèixer, de vegades envejem la manca d'oportunitats que elles tenien abans, perquè si no hi ha on escollir, tampoc hi ha dilema.

MARION PECK

Volia mostrar-vos aquesta il.lustradora que a mi, personalment, m'encanta. Hi ha gent que li dona "mal rotllo" i és cert que té un punt inquietant, però a mi m'atrau el que ella fa. He de reconèixer, però, que hi ha algunes obres seves que es passen de macabres, però això és com tot, crec que la clau està en agafar de cada cosa allò que et serveix sense fer un dogma de rès. Aquí us deixo una mostra i si en voleu saber més, només haureu de buscar el seu nom al google.

Per cert, la il.lustració que encapçala el nostre blog, de la noia estirada, també és d'ella.

Astenia primaveral...

JA LA TENIM AQUÍ!
Últimament, parlant amb la meva gent propera, les converses deriven a un punt en comú: patim una mena de sensació estranya, incomprensible i desagradable que no ens permet estar al cent per cent, ni anímica ni físicament.... L'Ester va dir: "Això que ens passa és "ASTÈNIA PRIMAVERAL" . Aquest concepte , així com d'altres també prou recurrents com "DEPRESSIÓ POST-VACACIONAL, PASSA DE GRIP, CUESTA DE ENERO...." acava estenent-se amb el boca-orella quan les dates s'aproximen a cada esdeveniment...
He buscat aquest síndrome per internet i he trobat el següent:
Símptomes:
-Tristesa inexplicable
-Manca de gana
-Irritabilitat
-Certa pèrdua de memòria
-Tensió arterial baixa
-Tò vital baix
-Absència d'interès sexual (això pels que ho tenen a l'abast....)
-Mal de cap i malestar general
-Cansament

Què us sembla? Quan ho he llegit he pogut comprovar que PATEIXO ASTÈNIA PRIMAVERAL i, mira, digueu-me absurda, però en el moment en que he vist que el que tinc està diagnosticat, m'he sentit més tranquil.la, per allò que diuen que "mal de muchos..."
Diuen que per pal.liar els símptomes s'ha de dormir, menjar aliments energètics, fer exercici i fer relaxament. Doncs ja ho sabeu, a menjar cacahuets i a passar-ho tan bé com podem!

John Hinde

He descobert un fotógraf genial anomenat John Hinde, que volia compartir amb vosaltres. Aquest senyor estava en actiu cap als anys 50 i treballava en publicitat, donant un toc molt personal. D'aquesta manera aconseguia que un catàleg de les instal.lacions d'un hotel, per posar-hi un exemple, esdevinguessin màgiques i vives. Ara han volgut recuperar les seves imatges fent un llibre. La veritat és que jo no sé fer un anàl.lisi extens de fotografia. La única cosa que puc dir és que aquestes en concret, em suggereixen força. Aquí ho deixo i feu-ne el que volgueu!