síndrome pre-vacacional

Crec que també hauria d'existir aquest terme. Almenys jo sento una sèrie de simptomes que crec deuen ser força comuns. En faré una llista:
-Necessitat de desconnectar de la vida quotidiana.
-Necessitat de canviar d'escenari físic.
-Despreocupació pels problemes actuals.
-Necessitat de no pensar.
-Reduïr la pròpia existència a :
migdiada,
lectura,
converses superficials,
trivial pursuit,
posar-se moreno,
gelats,
borratxeres simpàtiques a alguna terrasseta.
Ens anem a Torroella de Montgrí, a una caseta que ens han deixat (Bendita Àngels por tu generosidad!) i qui vulgui es pot apuntar a passar uns dies en aquest espai d'edonisme i auto-gratificació.

eternal sunshine of the spottles mind

Everybody's Gotta Learn Sometimes. Beck

Change your heart

Look around you

Change your heart

It will astound you

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Change your heart

Look around you

Change your heart

Will astound you

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

I need your lovin'

Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime

Avui he tornat a sentir aquesta cançó i... no tinc paraules. Si encara no l'heu sentit mai, busqueu-la. És meravellosa. Igual que la pel.li en la que surt com a banda sonora (!olvídate de mi!). Ja sé que té uns anyets i que la majoria de vosaltres l'haureu vist, però mira, en faig un recordatori.

M'HE LLEGIT

Demà actuem amb la meva germana fent una col.laboració en un espectacle que ha fet el Jordi Prat. Aquest espectacle és un encàrrec que li han demanat al nostre director de "Frida en el mirall" sobre la relació que ha tingut ell amb la lectura. Ha aconseguit, de nou, crear una atmòsfera emotiva i tendra però sense oblidar un punt d'ironia. Ens els assajos ens hem divertit, ens hem emocionat, ens hem conegut i reconegut... i tot això en un espai preciós com és la cuina de la biblioteca Francesca Bonnemaison, que curiosament havia estat l'escola de la meva àvia.

És curiós pensar en com ha canviat la vida, des que la meva àvia, essent una nena va entrar a la seva aula plena de vidres per tot arreu com a conseqüència d'un bombardeig, fins als nostres dies, en que tornarà a entrar a aquell espai per veure les seves netes actuant...

Gràcies Vidal, Fiona, Mario, Jordi, Núria per haver-me donat un present tan bonic i gràcies àvia per haver-me testimoniat un passat que no s'ha d'oblidar. Gràcies també a la senyora Bonnemaison per haver ajudat a moltes dones amb i sense recursos a tenir una educació i a reivindicar els seus drets.

Per cert, la funció serà a les 20 h. A l'espai "La Cuina" de la Biblioteca Francesca Bonnemaison

1984 NO ERA CIÈNCIA-FICCIÓ

Acabo de veure un documental al canal Quatro sobre Corea del Nord i m'he quedat completament esgarrifada. No em puc creure el que he vist i sentit. Se m'han posat els pèls de punta. Primer de tot, per si no ho sabeu, us explicaré que Corea del Nord és un país que viu al llindar de la pobresa i que el seu màxim dirigent és un dictador que s'anomena Kim Jong-Il el qual també sustenta el càrrec de Comandant Suprem de l'Exèrcit. Al principi del documental es veu com uns quants representants del règim reuneixen als periodistes recén arrivats. Als que provenen de Nord-Amèrica els fan tornar a casa i als demés els hi permeten l'entrada amb la condició de deixar els telèfons mòvils i anar pel país sempre acompanyats d'un "guia i traductor". En el transcurs del documental es va veient com aquest "guia" no els deixa gravar segons quines zones i "casulament" cada vegada que "tradueix" les preguntes que els reporters fan als ciutadans, aquests se'n van ràpid sense contestar. El Líder té a la seva població entrenada per a fer front a una possible invasió nord-americana, això fa que tots els civils visquin en una constant paranoia col.lectiva i en un entrenament militar digne dels anys de màxim esplendor de l' Alemanya Nazi. Els metros són construits molt profunds per tal que serveixin també de búnquers i constantment sona música militar a tot volum. Tothom està obligat a fer marxes i espectacles multitudinaris en honor al Dirigent havent-se d'entrenar durant dos mesos gratuitament i, si no ho fan prou bé o cometen algún error, se'ls penalitza.Qualsevol persona pot ser denunciada de disident del Sistema (només per queixar-se de falta d'aliments) i això provoca una condemna sense judici a camps de treball forçat on hi viuen famílies senceres. Els disminuits físics i psíquics treballen com a "mà d'obra defectuosa" aïllats de la resta de la societat. El 30 % dels recén nascuts neixen amb desnutrició . La televisió només emet programes propagandístics. La premsa només porta notícies sobre el dictador. L'escola només imparteix patriotisme. Evidentment la Biblioteca Nacional també fa una tria dels exemplars que tenen. El reporter, lluïnt una fina ironía, demana un exemplar de "1984" de George Orwell al que la biliotecària li respon que només es poden trobar llibres tecnològics i útils , com per exemple els 180.000 llibres que el líder ha escrit del seu puny i lletra!!! . Amb aquesta sorprenent resposta, el periodista li fa l'observació que aquest volum de llibres significa escriure un llibre al dia! i ella, sense immutar-se li contesta que això és degut a que el dictador només dorm 3 hores.
Suposo que amb aquest panorama, no triareu Corea del Nord com a destí de vacances, però si hi aneu i compreu un diccionari castellà-Coreà, estudieu-vos la frase "Deseo una larga vida al camarada presidente" , que la podreu trobar sense problemes i segurament la us farà un bon servei!
JESUSITO DE MI VIDA QUE ME QUEDE COMO ESTOY!!

més natura

Fa uns dies vaig fer aquesta fotografia a casa meva. Des de que comprem verdura de cultiu biològic, hi hem tornat a trobar "habitants"..... m'encanta!!!

ERIÇONS TROBATS A LA CIUTAT

Pot semblar una xorrada aquesta notícia, però a mi m'ha encantat. Primer de tot perquè m'encanten els eriçons. M'agrada la lliçó vital que en podem treure d'ells: No ataquen però se saben defensar. Quan ve un depredador, es fan una boleta i fan saltirons per clavar les punxes. Està bé això, no creieu? Fer la teva sense deixar que abusin de tu...
Doncs resulta que fa unes setmanes, es va trobar una col.lònia d'uns 20 exemplars que vivien entre el Parc de la Ciutadella i el zoo. Es creu que són el reducte d'aquells que hi habitaven quan a Barcelona hi havia camps i boscos. Aquests són els únics eriçons que, fins ara, han viscut en llibertat en el nostre medi urbà. I dic fins ara perquè el zoo els ha adoptat i a partir d'ara viuran allà per tenir-los protegits i estudiar el seu comportament. Quina llàstima que, no hi hagi espai per ells a fora de les reixes, quina llàstima que no poguem conviure tots sense prendre mal, quina llàstima que no ens poguem endur la sorpresa de trobar uns quants d'aquests animalets mentre prenem el sol a la Ciutadella, quina llàstima que haguem de pagar per veure la natura....