Pot semblar una xorrada aquesta notícia, però a mi m'ha encantat. Primer de tot perquè m'encanten els eriçons. M'agrada la lliçó vital que en podem treure d'ells: No ataquen però se saben defensar. Quan ve un depredador, es fan una boleta i fan saltirons per clavar les punxes. Està bé això, no creieu? Fer la teva sense deixar que abusin de tu... Doncs resulta que fa unes setmanes, es va trobar una col.lònia d'uns 20 exemplars que vivien entre el Parc de la Ciutadella i el zoo. Es creu que són el reducte d'aquells que hi habitaven quan a Barcelona hi havia camps i boscos. Aquests són els únics eriçons que, fins ara, han viscut en llibertat en el nostre medi urbà. I dic fins ara perquè el zoo els ha adoptat i a partir d'ara viuran allà per tenir-los protegits i estudiar el seu comportament. Quina llàstima que, no hi hagi espai per ells a fora de les reixes, quina llàstima que no poguem conviure tots sense prendre mal, quina llàstima que no ens poguem endur la sorpresa de trobar uns quants d'aquests animalets mentre prenem el sol a la Ciutadella, quina llàstima que haguem de pagar per veure la natura....
1 comentario:
PRECIÓS!!!!
La notícia, la foto i el text.
Un petó hermana!!
Publicar un comentario