maternitat

Aquesta setmana he ajudat la meva germana a cuidar de la seva filla. La Núria està a punt de gravar el seu últim disc i el seu company estava de viatge per qüestions de feina. Així que vaig accedir a quedar-me algunes estonetes amb la meva neboda per tal que ella pugués treballar. La vertitat és que l'experiència ha estat increïble; hem jugat, hem rigut, ens hem enfadat, ens hem banyat, hem ballat... És un encant de nena, que s'adapta a qualsevol situació. Però aquesta entrada no està dedicada a la filla, sinó a la mare. Sempre m'ha agradat com a portat la vida la meva germana, però ara he arrivat a admirar-la de debó. És impressionant com arriva a treure energia per abarcar-ho tot. Ella és la seva pròpia jefa (amb tota la responsabilitat que comporta), és una excel.lent companya, compra en una cooperativa de menjar ecològic que demana més esforç que comprar en un simple supermercat i, des que és mare, s'hi ha entregat de plè a aquesta nova faceta. La nena no va a l'escola i això demana molt més esforç per part dels pares i haurieu de veure la Núria com es lleva (començant el dia ja amb manca de sòn), però amb la cara il.luminada obrint la porta de l'habitació de la nena i retrobant-se les dues amb rialles i bons dies.
Jo també vull ser mare algún dia, però ara per ara, ja no m'ho prenc amb la innocència de quan era adolescent en que deia, omplint-me la boca, que no m'importaria ser mare soltera. No senyors, no és tan fàcil fer-ho tot i menys fàcil encara, fer-ho amb conciència, coherència i amor, que és com s'ha de fer.