sense dilemes

Gran dilema el de les dones de la nostra generació! Ens tiben dues cordes en direccions contràries. Per un extrem tenim el testimoni de les nostres mares i àvies. Elles ens expliquen que van tenir una sola parella, que no sempre era la que més desitjaven. En alguns casos trobaven una feineta als setze anys i es dedicaven a ella fins a la jubilació o sovint deixaven de treballar per fer-se càrrec dels fills. S'enorgullien de cuinar bé i abundosament, d'haver-se mantingut verges fins al matrimoni, d'haver pogut portar als seus fills a la universitat.. Aquesta corda ens ha ofegat molt sovint i des de l'adolescència ens hem sentit amb la necessitat de tallar-la per així desfer-nos del que hem considerat una herència carregosa.
Des de l'altre extrem ens tiba una força constant i tant o més poderosa que l'anterior, plena de missatges subliminals o explícits que ens empenyen a ser dones independents, fortes, sexis, intel.ligents, creatives, actives, compromeses, amigues, amants... i és tant difícil triomfar en tots els aspectes de la nostra vida! volem tenir parella, però sóm avares amb la nostra soledat, volem ser atractives i ens comprem unes sabates de taló que als quatre passos els hi clavaries al crani de la sabatera, volem ser fortes, però sovint ens posariem a plorar a la falda de la iaia, volem ser mares però no ens sentim capasses de renunciar a la nostra professió que tants anys ens ha costat de tenir.
I sense voler-ho reconèixer, de vegades envejem la manca d'oportunitats que elles tenien abans, perquè si no hi ha on escollir, tampoc hi ha dilema.

MARION PECK

Volia mostrar-vos aquesta il.lustradora que a mi, personalment, m'encanta. Hi ha gent que li dona "mal rotllo" i és cert que té un punt inquietant, però a mi m'atrau el que ella fa. He de reconèixer, però, que hi ha algunes obres seves que es passen de macabres, però això és com tot, crec que la clau està en agafar de cada cosa allò que et serveix sense fer un dogma de rès. Aquí us deixo una mostra i si en voleu saber més, només haureu de buscar el seu nom al google.

Per cert, la il.lustració que encapçala el nostre blog, de la noia estirada, també és d'ella.

nines 2

Ricardo Rodrigues és el meu darrer descobriment en quant a "ninotaires". És un altre portuguès (com no!) i fa unes nines delicioses... Les que semblen larves medeixen uns 13 centimetres.

A més és ilustrador i al seu bloc podreu trobar (bàsicament) mostres del seu treball que també ven per internet.

http://wishes-heros.blogspot.com/

nines

Fa temps que m'he aficionat a llegir els blocs de diversos artistes-artesans que divulguen els seus productes i pensaments. Un d'aquests blocs és el de la Rosa Pomar. Està en portuguès però crec que és fàcil de comprendre.

La Rosa fa unes nines precioses completament a mà amb uns teixits i unes formes ... que fan ganes d'abraçar-les.

http://www.aervilhacorderosa.com/

ja deia jo...

... que estavem tots força empanats!!!

Ara que tenim una excusa comuna em sento millor. VISCA LA PRIMAVERA!!!!!!

Astenia primaveral...

JA LA TENIM AQUÍ!
Últimament, parlant amb la meva gent propera, les converses deriven a un punt en comú: patim una mena de sensació estranya, incomprensible i desagradable que no ens permet estar al cent per cent, ni anímica ni físicament.... L'Ester va dir: "Això que ens passa és "ASTÈNIA PRIMAVERAL" . Aquest concepte , així com d'altres també prou recurrents com "DEPRESSIÓ POST-VACACIONAL, PASSA DE GRIP, CUESTA DE ENERO...." acava estenent-se amb el boca-orella quan les dates s'aproximen a cada esdeveniment...
He buscat aquest síndrome per internet i he trobat el següent:
Símptomes:
-Tristesa inexplicable
-Manca de gana
-Irritabilitat
-Certa pèrdua de memòria
-Tensió arterial baixa
-Tò vital baix
-Absència d'interès sexual (això pels que ho tenen a l'abast....)
-Mal de cap i malestar general
-Cansament

Què us sembla? Quan ho he llegit he pogut comprovar que PATEIXO ASTÈNIA PRIMAVERAL i, mira, digueu-me absurda, però en el moment en que he vist que el que tinc està diagnosticat, m'he sentit més tranquil.la, per allò que diuen que "mal de muchos..."
Diuen que per pal.liar els símptomes s'ha de dormir, menjar aliments energètics, fer exercici i fer relaxament. Doncs ja ho sabeu, a menjar cacahuets i a passar-ho tan bé com podem!

novament la Frida

ens fa posar-nos a punt.

Dissabte estrenem l'espectacle per a teatres, amb més músics, sonorització i llums (bé, n'hi hauria si no fos que actuem a les 19,30h i encara serà ple dia...)

Estic cansada i excitada. Tinc ganes d'haver-ho passat!!!

Serà el dia 5 de maig a la Fira d'espectacles de Vila-seca. Si algú li ve de gust ens hi trobem.

Núria