"Homes de Shakespeare" és l'últim espectacle creat per la Companyia Dei Furbi. La setmana passada vem anar a l'estrena en el teatre Tantarantana i vaig sortir completament emocionada. He de confessar que jo, en el teatre, generalment m'hi avorreixo. Molt sovint, quan veig una obra, no m'acaba d'interessar l'argument o la posada en escena, o la trobo massa llarga, o massa efectista o no em crec del tot els actors i les actrius... Poques vegades surto d'un teatre amb la sensació d'haver vist ofici, honestedat, esforç, professionalitat. Poques vegades sento que el que acabo de viure ha estat un regal per als meus sentits i les meves emocions. Menys vegades encara puc detectar la investigació, la creació, la recerca de la originalitat en una proposta teatral i malauradament, gairebé mai hem quedo clavada en la butaca sense mirar el rellotge en cap moment, només observant els actors i bevent de tot el que em volen explicar, sentint una certa tristesa quan s'obren les llums de sala i encara no vols posar-te la jaqueta i tornar a la terra.
Amb "Homes de Shakespeare", el trio format per l'Òscar Bosch, el Toni Vinyals i el Robert Gonzàlez ens transporten a escenes on s'enfronten els Montagut i els Capulet, apareix el mocador que Otel.lo va regalar a Desdèmona, Caliban fa sentir la seva veu i Hamlet anuncia el final d'Elsinor mentre un duel d'esgrima evidencia que "la resta és silenci"...
Gràcies Òscar, Toni, Robert, gràcies.
