Estrangera

Avui per primera vegada m'he sentit estrangera a la meva ciutat.
Temps enrera, quan volia meditar tranquil·lament sortia a passejar pel centre de Barcelona. O per Gràcia.
Temps enrera, no hi havia gaire gent pel carrer en hores laborables, sobretot entre setmana i a l'hivern.
Temps enrera, la ciutat era casa meva. La coneixia. M'agradava perdre-m'hi i retrobar-m'hi.
Però ara... ja no em serveixen les passejades per la meva ciutat.
Ara hi ha tant de soroll acústic i visual, que no puc relaxar-me.
Ara la ciutat em vol fer venir ganes de comprar més, de consumir més, de dispersar-me més, de perdre'm en un mar de superficialitat... i no retrobar-me més.