Aquest és el tercer any que faig la mona a la greta. Bé, aquest cop m'ha ajudat a fer-la la iaia. Aquest any, però, és el primer en que ella ha començat a mig entendre alguna cosa. Només arribar a casa m'ha demanat "¡Pastis mona!" i la iaia i jo l'hi hem donat la mona i ens ha fet moltíssima il.lusió veure-li la cara de contenta quan ha vist que allò tot plè de xocolata i colorins era per ella. Durant el dinar ha sortit la conversa que acostuma a donar-se quan celebrem festes tradicionals (nadal, reis...) i que des de l'existència de la Greta sorgeixen amb més força. El tema és ; de quina manera podem celebrar les nostres tradicions sense posar-hi la religió pel mig, quan estàn tan estretament lligades les dues coses? i això va també molt relacionat amb un aconteixement més global que estem vivint la meva generació i que es pot resumir també amb unes preguntes; de tot el que ens han transmès els nostres pares, què reproduirem? Què volem deixar pel camí? Què no sentim interès en transmetre? Tenim dret a passar un filtre? Suposo que intentem ser sempre del tot coherents amb la manera de viure i això demana pensar tant les coses, que suposo que ara són poc espontànies.....Però tard o d'hora les anirem incorporant. Tot sigui per fer les coses amb consciència i no només viure d'esma...
