pink martini ó més talent

Una nit memorable. Ja m'agradaven els seus discs, però en directe són boníssims: el so és impecable, ella té una veu preciosa i canta amb un gust excel·lent, tenen força i talent... en fi, que m'ho he passat de conya.

http://www.pinkmartini.com/

talent

Avui he anat a veure l'examen de final de carrera del contratenor Xavier Sabata. L'acompanyava un clavecista (no recordo el nom...) i la posada en escena era de Jordi Prat i Coll.

És preciós veure com amb pocs recursos però amb talent n'hi ha prou per fer art.

Maribel Valls actriu

Voldria des d'aquest blog fer un petit homenatge a l'actriu local Maribel Valls, morta qui sap quants anys ha, i que molt gentilment ens va cedir el seu camerino el passat diumenge. El fet va passar al Teatre de la Unio Santcugatenca. La Maribel Valls té allà parat el seu camerino. Ningú gosa remodelar el teatre per no indignar-la. Amb el nom a la porta dins un cor, tot el camerino esta pintat de blau i al sostre, voltat d'una pomposa sanefa, unes estrelles de color daurat emulen el firmament on la Maribel potser s'hi passeja... a la paret unes lletres escrites al reves: uirtca sllaV lebiraM, il.luminades amb un petit foco i que amb el gran mirall que presideix el camerino ens descobreixen de qui estem parlant: Maribel Valls actriu. Cal dir que malgrat les varies anecdotes i fets estranys que ens van explicar, ens vem sentir molt acollits: gràcies Maribel per cedir-nos el teu petit oasis enmig d'aquell teatre polsegós, en un altre temps escenari de les teves grans interpretacions, i d'un temps d'esplendor teatral sancugatenca. No pateixis per la flauta, te la pots quedar, ja en tenim una altra, quedate-la com un present per la teva hospitalitat.

conxita

Vaig tenir la sort de conèixer l'Helèna Casas, cantant d'aquest grup, perquè va formar part d'un projecte amb la Núria anomenat "creuats pels estrets". Em va impactar l'Helèna perquè és una persona com no n'he conegut cap altra. És tímida, té una gallina com a mascota, i teixeix ninotets com els que surten en aquesta imatge. Abans era membre del grup Pomada i ara han començat amb Conxita i amb els anys que porta voltant per aquests móns, podria ser una snob de "cuidado" però ella prefereix passar desaparcebuda i puja a l'escenari gairebé demanat perdó. M'acabo de comprar el seu disc perquè no podria piratejar-la i perquè realment val molt la pena.
L'estil de CONXITA està definit, pel grup mateix com a "pop trist de la quotidianitat" i m'imagino a l'Helena dient-ho i fa morir de riure. Perquè ella és d'aquelles persones melancòliques, flemàtiques i quotidianes, que lluny de xuclar-te energía et fa venir ganes de descobrir el món del ganxet escoltant "la tieta asunción", "al darrera la nevera" o "productes de neteja". Només algú com ella podía fer música de temes tant "quotidians". Felicitats!

y uno aprende

Y UNO APRENDE

Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta
y los ojos abiertos
y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo uno aprende
que si es demasiado, hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende.

Jorge Luis Borges

el parany de la llibertat

Estic completament d'acord amb la Mireia...... Tot s'ha complicat tant!!!!!! És absolutament fascinant aquesta idea de que podem fer-ho tot, de que totes les possibilitats estan obertes.... però no deixa de ser un parany. Ens sembla que ho podem fer tot... però només podem fer una sola cosa i amb aquesta tria deixem fora totes les altres coses. I això en el cas que tinguem molt clar el que volem, que ens coneguem prou a nosaltres mateixes/os (aquí ho estenc als homes) com per fer aquesta tria d'una forma conscient i plena. I si no és el cas, si no hem tingut l'oportunitat o el coratge o l'enginy de saber qui som i què volem, tot aquest món de possibilitats, de vides, de llocs, de feines, d'amistats, ....... pot resultar paralitzador.

dedicat al Toni

Aquesta entrada està dedicada al Toni Vinyals, altrament conegut com a "vientre de acero" .
Per a totes les persones que visiteu el meu blog, us agrairia que deixéssiu algun comentari de tant en tant, així aquestes que escribim sabrem que ens aneu visitant. Per deixar un comentari us heu de posar a sota de qualsevol text. Allà hi trobareu la paraula "comentarios", l'heu de clickar i s'obrirà una finestra amb un espai per escriure i a sota us demanaràn el vostre mail i contrasenya.
Vinga, escribiu, que fa il.lu! Un petó. Toni, ara no tens excusa!