conxita

Vaig tenir la sort de conèixer l'Helèna Casas, cantant d'aquest grup, perquè va formar part d'un projecte amb la Núria anomenat "creuats pels estrets". Em va impactar l'Helèna perquè és una persona com no n'he conegut cap altra. És tímida, té una gallina com a mascota, i teixeix ninotets com els que surten en aquesta imatge. Abans era membre del grup Pomada i ara han començat amb Conxita i amb els anys que porta voltant per aquests móns, podria ser una snob de "cuidado" però ella prefereix passar desaparcebuda i puja a l'escenari gairebé demanat perdó. M'acabo de comprar el seu disc perquè no podria piratejar-la i perquè realment val molt la pena.
L'estil de CONXITA està definit, pel grup mateix com a "pop trist de la quotidianitat" i m'imagino a l'Helena dient-ho i fa morir de riure. Perquè ella és d'aquelles persones melancòliques, flemàtiques i quotidianes, que lluny de xuclar-te energía et fa venir ganes de descobrir el món del ganxet escoltant "la tieta asunción", "al darrera la nevera" o "productes de neteja". Només algú com ella podía fer música de temes tant "quotidians". Felicitats!