pink martini ó més talent

Una nit memorable. Ja m'agradaven els seus discs, però en directe són boníssims: el so és impecable, ella té una veu preciosa i canta amb un gust excel·lent, tenen força i talent... en fi, que m'ho he passat de conya.

http://www.pinkmartini.com/

talent

Avui he anat a veure l'examen de final de carrera del contratenor Xavier Sabata. L'acompanyava un clavecista (no recordo el nom...) i la posada en escena era de Jordi Prat i Coll.

És preciós veure com amb pocs recursos però amb talent n'hi ha prou per fer art.

Maribel Valls actriu

Voldria des d'aquest blog fer un petit homenatge a l'actriu local Maribel Valls, morta qui sap quants anys ha, i que molt gentilment ens va cedir el seu camerino el passat diumenge. El fet va passar al Teatre de la Unio Santcugatenca. La Maribel Valls té allà parat el seu camerino. Ningú gosa remodelar el teatre per no indignar-la. Amb el nom a la porta dins un cor, tot el camerino esta pintat de blau i al sostre, voltat d'una pomposa sanefa, unes estrelles de color daurat emulen el firmament on la Maribel potser s'hi passeja... a la paret unes lletres escrites al reves: uirtca sllaV lebiraM, il.luminades amb un petit foco i que amb el gran mirall que presideix el camerino ens descobreixen de qui estem parlant: Maribel Valls actriu. Cal dir que malgrat les varies anecdotes i fets estranys que ens van explicar, ens vem sentir molt acollits: gràcies Maribel per cedir-nos el teu petit oasis enmig d'aquell teatre polsegós, en un altre temps escenari de les teves grans interpretacions, i d'un temps d'esplendor teatral sancugatenca. No pateixis per la flauta, te la pots quedar, ja en tenim una altra, quedate-la com un present per la teva hospitalitat.

conxita

Vaig tenir la sort de conèixer l'Helèna Casas, cantant d'aquest grup, perquè va formar part d'un projecte amb la Núria anomenat "creuats pels estrets". Em va impactar l'Helèna perquè és una persona com no n'he conegut cap altra. És tímida, té una gallina com a mascota, i teixeix ninotets com els que surten en aquesta imatge. Abans era membre del grup Pomada i ara han començat amb Conxita i amb els anys que porta voltant per aquests móns, podria ser una snob de "cuidado" però ella prefereix passar desaparcebuda i puja a l'escenari gairebé demanat perdó. M'acabo de comprar el seu disc perquè no podria piratejar-la i perquè realment val molt la pena.
L'estil de CONXITA està definit, pel grup mateix com a "pop trist de la quotidianitat" i m'imagino a l'Helena dient-ho i fa morir de riure. Perquè ella és d'aquelles persones melancòliques, flemàtiques i quotidianes, que lluny de xuclar-te energía et fa venir ganes de descobrir el món del ganxet escoltant "la tieta asunción", "al darrera la nevera" o "productes de neteja". Només algú com ella podía fer música de temes tant "quotidians". Felicitats!

y uno aprende

Y UNO APRENDE

Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta
y los ojos abiertos
y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo uno aprende
que si es demasiado, hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende.

Jorge Luis Borges

el parany de la llibertat

Estic completament d'acord amb la Mireia...... Tot s'ha complicat tant!!!!!! És absolutament fascinant aquesta idea de que podem fer-ho tot, de que totes les possibilitats estan obertes.... però no deixa de ser un parany. Ens sembla que ho podem fer tot... però només podem fer una sola cosa i amb aquesta tria deixem fora totes les altres coses. I això en el cas que tinguem molt clar el que volem, que ens coneguem prou a nosaltres mateixes/os (aquí ho estenc als homes) com per fer aquesta tria d'una forma conscient i plena. I si no és el cas, si no hem tingut l'oportunitat o el coratge o l'enginy de saber qui som i què volem, tot aquest món de possibilitats, de vides, de llocs, de feines, d'amistats, ....... pot resultar paralitzador.

dedicat al Toni

Aquesta entrada està dedicada al Toni Vinyals, altrament conegut com a "vientre de acero" .
Per a totes les persones que visiteu el meu blog, us agrairia que deixéssiu algun comentari de tant en tant, així aquestes que escribim sabrem que ens aneu visitant. Per deixar un comentari us heu de posar a sota de qualsevol text. Allà hi trobareu la paraula "comentarios", l'heu de clickar i s'obrirà una finestra amb un espai per escriure i a sota us demanaràn el vostre mail i contrasenya.
Vinga, escribiu, que fa il.lu! Un petó. Toni, ara no tens excusa!

sense dilemes

Gran dilema el de les dones de la nostra generació! Ens tiben dues cordes en direccions contràries. Per un extrem tenim el testimoni de les nostres mares i àvies. Elles ens expliquen que van tenir una sola parella, que no sempre era la que més desitjaven. En alguns casos trobaven una feineta als setze anys i es dedicaven a ella fins a la jubilació o sovint deixaven de treballar per fer-se càrrec dels fills. S'enorgullien de cuinar bé i abundosament, d'haver-se mantingut verges fins al matrimoni, d'haver pogut portar als seus fills a la universitat.. Aquesta corda ens ha ofegat molt sovint i des de l'adolescència ens hem sentit amb la necessitat de tallar-la per així desfer-nos del que hem considerat una herència carregosa.
Des de l'altre extrem ens tiba una força constant i tant o més poderosa que l'anterior, plena de missatges subliminals o explícits que ens empenyen a ser dones independents, fortes, sexis, intel.ligents, creatives, actives, compromeses, amigues, amants... i és tant difícil triomfar en tots els aspectes de la nostra vida! volem tenir parella, però sóm avares amb la nostra soledat, volem ser atractives i ens comprem unes sabates de taló que als quatre passos els hi clavaries al crani de la sabatera, volem ser fortes, però sovint ens posariem a plorar a la falda de la iaia, volem ser mares però no ens sentim capasses de renunciar a la nostra professió que tants anys ens ha costat de tenir.
I sense voler-ho reconèixer, de vegades envejem la manca d'oportunitats que elles tenien abans, perquè si no hi ha on escollir, tampoc hi ha dilema.

MARION PECK

Volia mostrar-vos aquesta il.lustradora que a mi, personalment, m'encanta. Hi ha gent que li dona "mal rotllo" i és cert que té un punt inquietant, però a mi m'atrau el que ella fa. He de reconèixer, però, que hi ha algunes obres seves que es passen de macabres, però això és com tot, crec que la clau està en agafar de cada cosa allò que et serveix sense fer un dogma de rès. Aquí us deixo una mostra i si en voleu saber més, només haureu de buscar el seu nom al google.

Per cert, la il.lustració que encapçala el nostre blog, de la noia estirada, també és d'ella.

nines 2

Ricardo Rodrigues és el meu darrer descobriment en quant a "ninotaires". És un altre portuguès (com no!) i fa unes nines delicioses... Les que semblen larves medeixen uns 13 centimetres.

A més és ilustrador i al seu bloc podreu trobar (bàsicament) mostres del seu treball que també ven per internet.

http://wishes-heros.blogspot.com/

nines

Fa temps que m'he aficionat a llegir els blocs de diversos artistes-artesans que divulguen els seus productes i pensaments. Un d'aquests blocs és el de la Rosa Pomar. Està en portuguès però crec que és fàcil de comprendre.

La Rosa fa unes nines precioses completament a mà amb uns teixits i unes formes ... que fan ganes d'abraçar-les.

http://www.aervilhacorderosa.com/

ja deia jo...

... que estavem tots força empanats!!!

Ara que tenim una excusa comuna em sento millor. VISCA LA PRIMAVERA!!!!!!

Astenia primaveral...

JA LA TENIM AQUÍ!
Últimament, parlant amb la meva gent propera, les converses deriven a un punt en comú: patim una mena de sensació estranya, incomprensible i desagradable que no ens permet estar al cent per cent, ni anímica ni físicament.... L'Ester va dir: "Això que ens passa és "ASTÈNIA PRIMAVERAL" . Aquest concepte , així com d'altres també prou recurrents com "DEPRESSIÓ POST-VACACIONAL, PASSA DE GRIP, CUESTA DE ENERO...." acava estenent-se amb el boca-orella quan les dates s'aproximen a cada esdeveniment...
He buscat aquest síndrome per internet i he trobat el següent:
Símptomes:
-Tristesa inexplicable
-Manca de gana
-Irritabilitat
-Certa pèrdua de memòria
-Tensió arterial baixa
-Tò vital baix
-Absència d'interès sexual (això pels que ho tenen a l'abast....)
-Mal de cap i malestar general
-Cansament

Què us sembla? Quan ho he llegit he pogut comprovar que PATEIXO ASTÈNIA PRIMAVERAL i, mira, digueu-me absurda, però en el moment en que he vist que el que tinc està diagnosticat, m'he sentit més tranquil.la, per allò que diuen que "mal de muchos..."
Diuen que per pal.liar els símptomes s'ha de dormir, menjar aliments energètics, fer exercici i fer relaxament. Doncs ja ho sabeu, a menjar cacahuets i a passar-ho tan bé com podem!

novament la Frida

ens fa posar-nos a punt.

Dissabte estrenem l'espectacle per a teatres, amb més músics, sonorització i llums (bé, n'hi hauria si no fos que actuem a les 19,30h i encara serà ple dia...)

Estic cansada i excitada. Tinc ganes d'haver-ho passat!!!

Serà el dia 5 de maig a la Fira d'espectacles de Vila-seca. Si algú li ve de gust ens hi trobem.

Núria