conills salvatges per la Gran Via

L'altre dia anava cap a classe i vaig passar per devant d'un solar. Vaig mirar dins i estava plè d'herbes i fins i tot hi havia un arbre al mig. De cop vaig fixar-me que hi havia alguna cosa que es movia entre els matolls, al primer moment vaig pensar que seria un gat, però de seguida vaig veure que es tractava, ni més ni menys que... d'un conill! Un conill enorme, graciossisim amb unes orelles llarguíssimes! Després de observar-lo una estona amb força estupefacció començo a descobrir que no només n'hi ha un sinó, 5 o 6 vaig arribar a trobar! Tot el solar estava plagat de conills, cadascún treient el seu caparró entremig dels matolls, corrent i saltant.

Increïble pensar que hagin pogut crear un petit univers fet a la seva mida en un descampat entre el carrer Padilla i la Gran Vía. Semblava màgia, semblava una burla del meu imaginari. Sigui el que sigui em va arrencar un gran somriure i us recomano que passeu per allà i ho mireu amb els vostres propis ulls, de debó que val molt la pena.

Per si hi aneu, ho trobareu a la Gran Via, a la banda de muntanya, entre la plaça de toros Monumental i el carrer de Padilla

teatre en estat pur

"Homes de Shakespeare" és l'últim espectacle creat per la Companyia Dei Furbi. La setmana passada vem anar a l'estrena en el teatre Tantarantana i vaig sortir completament emocionada. He de confessar que jo, en el teatre, generalment m'hi avorreixo. Molt sovint, quan veig una obra, no m'acaba d'interessar l'argument o la posada en escena, o la trobo massa llarga, o massa efectista o no em crec del tot els actors i les actrius... Poques vegades surto d'un teatre amb la sensació d'haver vist ofici, honestedat, esforç, professionalitat. Poques vegades sento que el que acabo de viure ha estat un regal per als meus sentits i les meves emocions. Menys vegades encara puc detectar la investigació, la creació, la recerca de la originalitat en una proposta teatral i malauradament, gairebé mai hem quedo clavada en la butaca sense mirar el rellotge en cap moment, només observant els actors i bevent de tot el que em volen explicar, sentint una certa tristesa quan s'obren les llums de sala i encara no vols posar-te la jaqueta i tornar a la terra.

Amb "Homes de Shakespeare", el trio format per l'Òscar Bosch, el Toni Vinyals i el Robert Gonzàlez ens transporten a escenes on s'enfronten els Montagut i els Capulet, apareix el mocador que Otel.lo va regalar a Desdèmona, Caliban fa sentir la seva veu i Hamlet anuncia el final d'Elsinor mentre un duel d'esgrima evidencia que "la resta és silenci"...

Gràcies Òscar, Toni, Robert, gràcies.

meditació

Aquesta entrada només és un anunci, però crec que a més d'una i d'un us pot interessar. La Fundació Casa del Tíbet ofereix classes de meditació de manera gratuïta a tothom que vulgui anar-hi. Això ho fan a la seva seu els dimecres de 20 a 21'30 hores i si arribes més tard o vols plegar abans de l'hora, no hi ha problema. L'altre dia vaig anar-hi per primera vegada i em va impressionar la quantitat de gent que hi assistia. Va ser molt agradable i per estrany que pugui semblar em vaig sentir com a casa.
Per cert, genial el boicot que s'està fent al pàs de la flama olímpica com a protesta de la invasió xinesa al Tibet i la seva negació a dialogar amb el Dalai Lama

barcelona ja no és bona

Comme d'habitude sento que la meva vida està en un punt semblant a la teva. Avui mateix m'ha passat una cosa en el metro que m'ha confirmat que Barcelona ja no és un lloc tan agradable com abans. He entrat al metro i a dins hi havia uns 7 o 8 adolescents força quillos. Tot el vagó feia pudor de fum de tabac i no paraven de cridar, cantar, escupir a terra... Quan hem arribat a la parada de Torrassa han sortit tots, però abans han estirat el frè d'emergència. Ells han marxat partint-se de riure i la resta ens hem quedat en silenci, mirant-nos amb cara de gilipolles esperant que el conductor vingués a treure el frè. Em bullia la sang per la impotència i per la sensació que m'ha quedat de ser víctima d'una gamberrada absurda i aleatòria. Ja sé que això que explico pot semblar una xorrada, però em preocupa la deshumanització i el cada vegada més extès "orgull de la ignorància i el vandalisme"

Estrangera

Avui per primera vegada m'he sentit estrangera a la meva ciutat.
Temps enrera, quan volia meditar tranquil·lament sortia a passejar pel centre de Barcelona. O per Gràcia.
Temps enrera, no hi havia gaire gent pel carrer en hores laborables, sobretot entre setmana i a l'hivern.
Temps enrera, la ciutat era casa meva. La coneixia. M'agradava perdre-m'hi i retrobar-m'hi.
Però ara... ja no em serveixen les passejades per la meva ciutat.
Ara hi ha tant de soroll acústic i visual, que no puc relaxar-me.
Ara la ciutat em vol fer venir ganes de comprar més, de consumir més, de dispersar-me més, de perdre'm en un mar de superficialitat... i no retrobar-me més.

"La infancia es un mal del que se sobrevive a duras penas durante el resto de la vida"

Elvira Minguez. Actriu

la mona (o com incorporar les tradicions sense parlar de religió)!

Aquest és el tercer any que faig la mona a la greta. Bé, aquest cop m'ha ajudat a fer-la la iaia. Aquest any, però, és el primer en que ella ha començat a mig entendre alguna cosa. Només arribar a casa m'ha demanat "¡Pastis mona!" i la iaia i jo l'hi hem donat la mona i ens ha fet moltíssima il.lusió veure-li la cara de contenta quan ha vist que allò tot plè de xocolata i colorins era per ella. Durant el dinar ha sortit la conversa que acostuma a donar-se quan celebrem festes tradicionals (nadal, reis...) i que des de l'existència de la Greta sorgeixen amb més força. El tema és ; de quina manera podem celebrar les nostres tradicions sense posar-hi la religió pel mig, quan estàn tan estretament lligades les dues coses? i això va també molt relacionat amb un aconteixement més global que estem vivint la meva generació i que es pot resumir també amb unes preguntes; de tot el que ens han transmès els nostres pares, què reproduirem? Què volem deixar pel camí? Què no sentim interès en transmetre? Tenim dret a passar un filtre? Suposo que intentem ser sempre del tot coherents amb la manera de viure i això demana pensar tant les coses, que suposo que ara són poc espontànies.....Però tard o d'hora les anirem incorporant. Tot sigui per fer les coses amb consciència i no només viure d'esma...

la marelle en papier

MALEONN

NICOLETTA CECCOLI

KATHIE OLIVAS

Avui, entrant a una botiga que es diu "Colorin colorao" a la Travessera de Gràcia, he descobert una marca francesa que es diu "La marelle en papier" que fan tota mena d'articles de papereria.

Fan postals, paper de carta, enganxines, llibretetes, quaderns de pintar... tots ells amb els dissenys d'il.lustradors/es increïbles.

En arribar a casa he buscat la seva web i en tindré per hores per observar la feina de cadascun d'ells.

Aquí us he deixat el link i un tastet dels i les artistes que hi podeu trobar

www.lamarelleenpapier.net

QUÈ XULES QUE SÓN LES PAPERERIES, OI?

en tot aquest temps...

Des de l'última vegada he viscut el bajón d'una estrena, he viscut el bajón del nadal, m'he tornat a prometre que aquest es l'ultim nadal que passo a bcn, m'he enamorat, he dubtat, m'he decidit i he tornat a dubtar, he estat casada, m'he aburrit, he deixat de fumar, m'he sentit poca cosa, m'he engreixat 3 kilos, m'he apuntat al bicing, he decidit que faré servir la bici enlloc del metro (i m'ho he cregut) he sentit moltes paraules noves de la boca de la greta, he començat a estudiar anglès amb una ballarina que esta tant o més desorientada que jo, he parlat en anglès de desorientació vital.... uf!, encara no he cobrat un anunci que vaig fer al octubre, he anat al ginecòleg pensant que tenia un càncer d'ovaris i/o de coll de l'úter, he vist la cara de mofa de la meva ginecòloga, he començat a estudiar la teòrica de cotxe, he vist poquíssim teatre i no l'he trobat a faltar, m'he apuntat per fer un màster, he demanat hora a un dietista... m'he angoixat per tonteries, he cregut que sóc una nena mimada, he deixat de preocupar-me per una estona, he vist molts episodis d'aida, he votat unes eleccions generals amb una certa incredulitat, he recordat el primer cop que vaig votar sentint-me gran i ciutadana de plè dret (ai...) he rebut una felicitació en un sms (d'un home) per ser dona en el nostre dia, he rigut molts cops, he somrigut forces més, he estimat molt, he odiat una mica...